La Ninetta del Verzee
Bravo el mè Baldissar! Bravo el mè nan !
L’eva poeu vora de vegnì a trovamm ;
Tel sét, mattascion porch, che meneman
L’è on mes che no te vegnet a ciolamm ?
Oh ! Cristo Cristo…. Speccia on freguj… te voeu geramm…
Bolgirossa ! che giazz ! ahja i mè tett !
Che bel cojon, sont minga on scoldalett.
Pover tett, nèe ! Te sentet com’hin froll ?
Ma.... gh’hoo avuu ona passion, varda, in sti dì,
Che l’è stada, per dincio el mè tracoll ;
L’è quajcossa ancamò se sont inscì :
Ven scià…. Settet giò on poo…. Già l’è anmò moll….
E poeu coss’eet de fa ? L’è venerdì….
Gh’è minga d’opra…. Descorremm on poo,
Che subet che l’è all’orden te la doo.
Varda, el mè Baldissar, se se po’ dà
On mond pussee carogna, on mond pù infamm !
Te se ricordet d’avemm vist per cà
Quell gioven magher, longh come on salamm,
Ch’el me vegneva a toeu d’andà a ballà,
Che di voeult te l’è vist a peccenamm ?
Ben, sent mò adess, sto roffianon strazzaa,
Che tir, fioeul d’ona negra, el m’ha giogaa.
Prima de tutt t’ee de savè, che finna
De vint agn fa, quand sont restada indree
De la povera mamm, la mia medinna,
Che adess, Essus, l’è al Gentilin anch lee,
Per no invodamm a Santa Catterina,
O lassamm andà in cà d’on quaj mestee,
La m’ha tiraa in cà soa, e tegnuu inguala
D’ona soa tosa vera e naturala.
La mia medinna l’eva ona tetton
Matta, allegra quell mai che se po’ dà;
Ghe piaseva a paccià del bell, del bon,
E dent per i boeucc a boccalà;
Ma sora a tutt poeu, la soa gran passion
L’era quella de fassela fregà:
Oh, intuitù de quest, gh’è nient de noeuv
Desdott in fira, e fresca come on oeuv.
In quell temp la gh’aveva per gimacch
On gioven d’offellee, fort, traccagnott,
Ch’el stava lì in la porta, in l’ us’c attach ;
Costù, me cunten, ch’el gh’avess de sott
On peston de pirotta masïacch :
Ma basta ! fussel mò per sto bescott,
O per quij del mestee ch’el ghe portava
L’offellee l’eva lu ch’el la ciavava.
S’ha mò de dà l’inconter che costui
El gh’ha giusta d’avegh anch lù on bagaj,
Che l’è nient olter che quell porch fottuu,
Che m’è costaa in sti dì tanti travaj ;
Sent, el mè nan, cossa m’è succeduu :
Cont el sta insemma e fa quij cattanaj,
Che fan tucc i fioeu, semm rivaa a quell
De trovass cott tutt duu senza savell.
Intrattanta per via de la via
Dell’intrigh inscì faa de la medinna,
Ne faven dormì nun bardassaria
Foeura di pee de lor in la cusinna ;
Là ne nun de per nun tutta la nocc
Sevemm padron de fa ogni sorta de locc.
Fina però che semm staa du cisquitt,
Cioè a dì, de dês , vundes, dodes agn,
Se semm faa quaj carezz e quaj basitt,
E poeu voltavem là come lasagn ;
Ma quand emm comenzaa a sentì i gallitt
Vers la part che comenzen i cavagn,
Se semm accort d’avegh olter besogn
On poo pussee gajard de quij del sogn.
Ma per dittela giusta, in quant a mì
Sto besogn savarev minga spiegall ;
Soo che sentiva el sangu come a buì,
Che gh’aveva ona voeuja de tentall,
E in l’istess temp vergogna a comparì ;
Soo anch che andava in broeuda in del basall,
E soo che quand el me toccava i tett
Trepillava del gust come on gallett.
Soo de gionta, che quand a la mattina
Me toccava de andà a tend in Verzee
A la banca del pess de la medinna,
Ogni bott che passass on perucchee
O qualchedun con bianca la marsinna,
Me sentiva a rugà finna in di pee,
Me andava isemma i onz de la stadera,
E el coeur l’andava a vella, el coo a stondera.
Mì el me Pepp el vedeva de per tutt,
E semper ghe l’aveva de denanz :
Mì el vedeva in di tèmmol, in di trutt,
In di micch, in la suppa, in di pittanz :
No gh’eva giovinott né bell né brutt
Che se podess ris’cià de fass innanz:
Rispondeva a pesciad, desgarb e slepp,
E tutt sti coss in grazia del mè Pepp !
E l’è minga de dì che fin d’allora
El m’avess miss a la comunïon :
On cazz ! me poden dà on cortell in gora,
Se mì pensava mai che in di colzon
Ghe fudess dent de quella sort de bora ;
A vedè com’el mond l’è mai cojon !
Tucc me credeven ona gran canonega,
E s’era fatta pesg che nè ona monega.
Anzi, gh’hoo anmò in la ment la gran paura,
C’hoo avuu quand de lì a on pezz me l’ha daa in man;
L’hoo creduu on boll, ona besiadura,
On bugnon (soeuja mi), on quaj maa de can,
E soo che m’è soltaa ai oeucc a drittura
Come s’cioppon de piang; ma lù el giavan,
De bravo perucchee, el s’è miss a rid
E a serammel pù strenc in mezz ai did.
Cristo! Che sgarbiada de cervell
L’è staa per mi quell cioll in ordino !
Poss dì ch’el m’ha daa in man minga on usell,
Ma el manegh de tucc quant I cognizion ;
Allora subet hoo capii tutt quell
Che se daven d’intend paricc smorbion,
Quand lì a la banca me diseven milla
Cinad su la pancetta o su l’inguilla.
Lì emm comenzaa tucc duu de sto moment
A lavorass intorna de fadiga,
Lu a fa omnia possa per sonnamel dent,
E mi olter tant per stoppagh su la figa;
Fors’anca el sarà staa on presentiment,
Ma l’ha avuu pari a sbatt, l’hoo faa stà in riga :
Ghe l’hoo menaa, basaa, gh’hoo daa la tetta ;
Ma de pondammel !…. voj, ciappa sta fetta !
Sent mo che macciavella de birbon
L’è rivaa a tirà a man per mettem sott;
L’ha comenzaa a fa el trist, el lumagon,
A fass vedè a mangià pocch o nagott;
Lu el me schivava, el fava el repetton,
El sospirava come on mantes rott;
E compù mì gh’andava per el vers,
Compussee el fava el pregn, el gnucc, l’invers.
In fin, quand l’ha creduu de vess a tir,
Vedi ch’el tira a voltra on cortelasc,
E ch’el sbassa i cannij incontra al fir ;
Mì, bonna dagh a trà, fermegh el brasc
E prepotenta e franca come on sbir :
Cossa farisset mai, disi, pajasc ? –
Cossa vuj fa ? el respond, mazzamm, morì ;
Fornì sta vita, contettatt anch tì.
Sanguanon, che dianzen de paroll !
M’è calaa i forz de slanz, m’è vegnuu frecc,
Me sont pondada a lu coi brasc al coll,
E lu borlonem là attravers al lecc,
E lì in terra el cortell, in aria el cioll ;
Lécchem, basem, stroffignem, brascem strecc ;
Ninin.... tâs.... lassem fà…. Pensa nagotta ;
Sto fioeul d’ona vacca el me l’ha rotta !
Ona voeulta poeu rotta che l’è stada,
No gh’è staa pù resguard né pù respett,
Via ona ciavada, on’altra gran ciavada,
No se fava olter che quell bell giughett;
E se con tant piccà nol m’ha impregnada,
L’è propi roba de fà fà on quadrett ;
Tanto pù che sti usij hin certi ordegn
Che fornissen el gioeugh col lassà pregn.
L’eva trii agn, o pocch manch, che st’istoria
L’andava quiettament semper inscì,
Quand la medinna, che Dio l’abbia in gloria,
L’ha tolt su ona fevrascia de morì :
I dottor l’han creduda infiammatoria,
E gh’han faa vint solass in trèdes dì,
Ma el dì adree, giusta in quella che han decis
De faghen pù, l’è andada in paradis.
Morta lee, bonna sira ai sonador :
S’è barattaa la scenna in d’on moment ;
Mì sont andada in cà del Cogitor,
E el Pepp l’è andaa anca lu d’on so parent,
E lì, via de vedess, e de descor
Quaj voeulta per el dì, denter per dent,
Risguardo sia la porzion de mezz,
San March ! gh’è staa su el gatt per on bell pezz.
Ma mì, tra che a trovamm inscì ligada
In ca del pret, moriva de passion,
E tra ch’ el Pepp el m’eva sueffada
De bon’ ora a saggià certi boccon,
Assa brutta on bell dì ciappi la strada,
E pienti el Cogitor come on fuston,
Resoluda de tend al fatto mè,
Senza tanti seccâd de barolè.
Defatt, per quant sto pover religios
L’ abbia faa, l’ abbia ditt per famm capì
Ch’ el pass che fava l’eva on pass ris’cios,
E che la purgarev fors on quaj dì,
L’ha tra via el so fiaa, e la soa vos :
Anzi el gh’ha avuu de grazia a mondamm lì
De circa milla lir, che la medinna
La m’ha lassaa tra pilla e roba finna.
Cont cà piantada e cont quji pocch danee,
Fresca, giovena e grassa come s’era
Gh’aveva semper gent inanz indree
A la mia banca mej che né ona fera ;
De coeugh poeu gh’en vegneva di vivee,
E a quist basta domà che ghe fass cera,
Se gh’avess anch venduu merda per pess,
Sti facc de porch, even content l’istess.
E che fior de partii podeva fà,
Inscì, magara, avess voluu dattamm :
Fioretton de mercant de famm marcià
Inguala di primm sciôri e di primm damm ;
E se fuss stada tosa de trattà,
Soo che on fraa Geromin l’ha vorsuu damm
Del pelter assossenn, famm desmett banca,
Mandamm in fiacca, e lu comparì nanca.
Ma mi ciòcca imbrìaga, incarognada
De sto razza de can d’on taja pioeucc,
Tant e quant gh’è ne staa che m’han cercada,
Olter tant n’hoo casciaa foeura dì oeucc :
E sì che giammò on pezz m’en s’era dada
Ch’el me fava scusà de stoppaboeucc ;
Ma già nun vacch de donn semm tucc inscì :
Se al mond gh’è on crist el vemm propi a scernì.
E dininguarda a nun poeu a fass toeu via !
En fan tonnina ! en fan de sott e doss ;
Pur tropp l’é inscì, mì che hoo provaa la mia,
Soo cossa gh’è de noeuv con sti baloss ;
Pur tropp sont dada denter in la stria :
El Cogitor l’ha indovinaa tusscoss ;
Ah roffianon d’on Pepp ! varda, el mè nan,
Se gh’è on cristo compagn in tutt Milan.
Minga content, sta faccia de figon,
De vess staa lu el strozzaa che me l’ha rotta,
D’avemm traa i mej partii tucc a monton,
D’avemm drovada pesg d’ona pirotta,
D’avemm semper goduu i pù bon boccon
Che gh’aveva a la banca, e per nagotta,
Sagg de mì, del mè ton, de la mia inguilla,
L’ha comenzaa a miramm anca la pilla.
In prenzipi, coi loffi de dovè
Comprà ona cossa o l’altra a ona quaj posta,
El me cercava ìn prèstet per piasè ;
Ma in seguet quand poeu el m’ha vist desposta
A lassagh god in pâs el fatto mè,
L’andava al cantarà lu de soa posta,
E lì servo umilissem sur baslott,
Ogni moment, allon giò on scopellott.
Ma inscì impiastraa de vizi come l’era,
Laléla ! gh’en voreva olter che inscì ;
L’avarav traa in setton la cà Melera,
L’Archint, el Greppi, el Melz, staghela lì !
Di cojon ! lu ostarij, trissett, primera,
Lu scenn, lu palch, lu donn de mantegnì ;
E mì, ciolattononna de massee,
Compramm i corna cont i mee danee !
Olter che corna ! L’ha tentaa per finna
De taccamm ona pesta bolgironna,
E se no sont allesta ona mattinna
A tira i ciapp indree, t’el me le sonna ;
Per fortuna del Ciel, che intantafinna
Ch’hoo faa per compagnamel in la monna,
Hoo miss i did in mezz a on masarott
De filapper consciaa cont el scirott.
Eppur coss’eel ? L’eva inscì tant vergnon,
Tant marcadett, e tanto fin d’ingegn,
Che hoo avuu de grazia a fagh la remission,
Anzi l’ha tiraa i coss finna a quel segn
De pacciamm, se gh’avess anca i mincion,
Perchè a furia de vend, e de fà pegn
El m’ha sbiottada, el m’ha redutt in tocch
Come on oss spuaa foeura d’on pittocch.
No gh’aveva olter pù ch’el lecc e i scagn,
La crôs de perla e quatter strasciarij
Inscì tra robba d’ora e quij pocch pagn ;
Quand besognos de vendem anca quij,
On dì el m’è vegnuu in cà torber, compagn
De quand el s’è vorsuu tajà i cannij,
E piovend giò di oeucc acqua a monton,
Press a pocch el me parla do sto ton :
Sent, Ninetta, el me dis, i creditor
M’hin taccaa al cuu come tanc can mastin ;
Se no paghi in sti pocch vintiquattr’or,
Gh’è già in pront la fameja e i manezzin ;
Donca, on fioeu par mè, on fioeu d’onor
L’avarà de riduss a fà sta fin ?
Ah ! no, Ninetta; innanz de famm granì,
Già l’è on moment.... faroo.... quell che so mì.
Mì, dolza come l’uga, appenna senti
Dove vann a fornì sti ultem paroll,
Deventi smorta, tremmi, me spaventi,
E poeu al solet ghe butti i brasc al coll.
Infin voo al cantarà, lì me resenti
De la crôs, di peritt, del tornacoll,
E ghe disi piangend: Ciappa antecrist ;
De già ch’eet mangiaa el rest, mangia anca quist.
Redotta che sont stada ona pittocca,
Senza credet, nè robba, nè danee,
Se hoo avuu de pagà el ficc, de mett in bocca,
Hoo propri dovuu mettem al mestee ;
Ma finna che gh’hoo avuu taccaa a la socca
Sta sanguetta fottuu d’on perucchee,
On quattrin, ch’è on quattrin, nanc a pagammel,
Sont mai stada padronna de vanzammel.
Infin per compì l’opra, adess mò sent,
Cossa gh’è soltaa in coo a sto porch infamm :
Giust on mes fà el ven chì, el me sara dent,
El me dìs ch’el gh’ha voeuja de ciavamm ;
Voo a lecc ‑ el me le mett lì inscì on poo arent,
E poeu traffeta el fa per inculamm ;
Mi allora streng el ghicc, dagh on button,
E disi.... Ovej !.... coss’hin sti pretension ?
Nanca el cuu poss salvamm, sangua do dì !
Malarbetto ladron, brutto pendizzi :
El cuu l’è mè; vuj fann quell che vuj mì,
Nè hoo besogn do cavatt de sti caprizzi ;
Se avess vorsuu dall via, a st’ora chì
Sarev fors maridada a vun d’offizzi ;
Figuret mò se sont inscì cojonna
De mettem sott a tì a fà la seggionna.
Infin, vedend che dura come on sass
No dava ascolt pù al piang, nè al sospirà,
Nè ai solet loffi de vorrè mazzass,
El s’è resolt de fammela pagà ;
Nè savend toeù altra strada de vendicass,
L’è andaa a cercà on poetta, e el m’ha faa fà
Ona dïanzen d’ona bosinada
Do famm fà la minee per finna in strada.
Ecco, el me Baldissar, ecco on trattin
La reson bolgironna di passion
Che me deslenguen come on candirin ;
Ma el pussee pesg anch mò di mè magon,
L’è a vedè, che sta birba d’on Bosin,
Tra i lapp ch’el dis per mettem in canzon,
El ghe ne infira voeunna, el me car nan !
Che tend nient manca che a famm perd el pan.
L’è rivaa finna a dì che gh’hoo in di oss
On morbo vecc de brusà via l’usell.
Ma se pò dà on trattà pussee baloss,
On’azion pussee infamma e de cortell ?
Pacciamm tutt, godemm tutt, e de maross
Taccamm anca in l’onor, toeumm anca quell !
Questa, per Cristo, no la poss capì !
Mi impestada !.... Dighel mo tì.
Dighel mo tì, per bio! se gh’è ona donna
Pussee sana de mì in tutt quant Milan
Te, la taccarà ben lì a la Coronna
La Mora del sciall giald, ma mì .... doman -
Ma ovej ! varda che aria bolgironna
L’ha ciappaa sto to cioll ! Scià, scià el mè nan,
Dammel, car ... toeu ... l’è tova ... oh dio ... Ciccin !
Vegni !... Vegni ! ... ghe sont ! ... Cecca, el cadin !
I paroll d’on lenguagg, car sur Gorell
(1812)
I paroll d’on lenguagg, car sur Gorell,
Hin ona tavolozza de color,
Che ponn fa el quader brutt e el ponn fa bell,
Segond la maestria del pittor.
Senza idej, senza on cervell
Che regola i paroll in del descor,
Tutt i lenguagg del mond hin come quell
Che parla on so umilissem servidor.
E sti idej, sto bon gust, già el savarà
Che no hin privativa di paês,
Ma di coo che gh’han flemma de studià :
Tant l’è vera, che, in bocca de usciuria,
El bellissem lenguagg di Sienês,
L’è el lenguagg pu cojon che mai ghe sia.
Paracar, che scappee de Lombardia
(1814)
Paracar, che scappee de Lombardia,
Se ve dann quaj moment de vardà indree,
Dee on’oggiada e fee a ment con che legria
Se festeggia sto voster san Michee.
E sì che tutt el mond el sa che vee via
Per lassà el post a di olter forastee,
Che, per quant fussen pien de cortesia,
Vorraran anca lor robba e danee.
Ma n’havii faa mo tant, violter baloss,
Col ladrann, e coppann gent sôra gent,
Col pelann, tribolann, cagann adoss,
Che infin n’havii redutt al pont puttana
De podè nanca vess indifferent
Sulla scerna del boja che ne scanna.
Desgrazi de Giovannin Bongee
De già, lustrissem, che semm sul descors
De quij prepotentoni de Frances,
Ch’el senta on poo mò adess cossa m’è occors
Jer sira, in tra i noeuv e mezza e i des,
Giust in quell’ora che vegneva via,
Sloffi e stracch come on asen, de bottia.
S’eva in contrada de Santa Margaritta
E andava inscì, bell bell, come se fa,
Ziffoland de per mi su la mia dritta,
E quand sont lì al canton dove ghe sta
Quel pessee che gh’ha foeura i bej oliv,
Me senti tutt a on bott a dì: Chi viv ?
Vardi inanz, e hoo capii de l'infilera
Di cardón e del strèpet di sciavatt
Che s'eva daa in la rondena, e che l'era
La rondena senz'olter di crovatt ;
E mì, vedend la rondena che ven,
Fermem lì senza moeuvem: vala ben ?
Quand m'hin adoss, che asquas m'usmen el fiaa,
El primm de tucc che l'eva el tamborin,
Traccheta! sto asnon porch del Monferaa
El me sbaratta in faccia el lanternin
E el me fa vedè a on bott só, luna, stell,
A ris'c de inorbimm lì come on franguell.
S'era tanto dannaa de quella azion
Che dininguarda s'el fudess staa on olter !
Basta, on scior ch'eva in pari a sto birbon,
(Ch'el sarà staa el sur respettor senz'olter),
Dopo avemm ben lumaa, el me dis: Chì siete ?
Che mester fate ? In dove andee ? Dicete !
Chi sont ? respondi franco, in dove voo ?
Sont galantomm e voo per el fatt mè;
Intuitù poeu del mestee che foo,
Ghe ven quaj cossa de vorrell savè ?
Foo el cavalier, vivi d'entrada, e mò
Ghe giontaravel fors quajcoss del sò ?
Me par d'avegh parlaa de fioeu polid;
N'eel vera ? e pur, fudessel ch'el gh'avess
Ona gran volentaa de taccà lid,
0 che in quel dì gh'andass tusscoss in sbiess,
El me fa sercià sù de vott o des,
E lì el me sona on bon felipp de pes.
Hoo faa mi do o tre voeult per rebeccamm.
Tant per respondegh anca mi quejcoss,
Ma lu el torna de cap a interrogamm
In nomo de la legge e el salta el foss ;
E in nomo de la legge - già, se sa
Sansessia, vala ben ? - boeugna parlà.
E lì botta e resposta, e via d'incant:
Chi siete ? - Giovannin. - La parentela ? -
Bongee. - Che mester fate ? - El lavorant
De frust. - Presso de chi ? De Isepp Gabella. -
In dove ? - In di Tegnon. - Vee a spass ? - Voo al cobbi. -
In cà de voi ? - Sur sì. - Dove ? - Al Carrobbi.
Al Carrobbi ! - In che porta ? - Del piattee. -
Al numer? - Vottcent vott. - Pian ? - Terz... E inscì
Eel satisfaa mò adess; gha n'hal assee ?...
Fussel mò la franchezza mia de mì,
0 ch'el gh'avess pu nient de domandamm
El va e el me pienta lì come on salamm.
Ah, lustrissem, quest chì l'è anmò on sorbett,
L'è un zuccher fioretton resguard al rest;
El sentirà mò adess el bel casett
Che gh'era pareggiaa depôs a quest:
Propi vera, lustrissem, che i battost
Hin pront come la tavola di ost.
Dopo sto pocch viorin, gris come on sciatt,
Corri a cà che no vedi nanch la straa;
Foo per dervì el portell, e el troeuvi on tratt
Nient olter che avert e sbarattaa...
Sta a vedè, dighi subet, che anca chì
Gh'è ona gabola anmò contra de mì.
Magara inscì el fudess staa on terna al lott,
Che almanch sta voeulta ghe lassava el segn !
Voo dent... ciappi la scara... stoo lì on bott,
Doo a ment... e senti in sui basij de legn,
Dessora inscima, arent al spazzacà,
Come sarav on sciabel a soltà.
Mi a bon cunt saldo lì: fermem del pè
De la scara... e, denanz de ris'cià on pien
Col fidamm a andà sù, sbragi: « Chi l'è ? ».
Coss'en disel, lustrissem, vala ben ?
A cercà rogna inscì per spassass via,
Al dì d'incoeu s'è a temp anch quand se sia.
Intant nissun respond; e sto tricch tracch
El cress, anzi el va adree a vegnì de bass...
Ghe soni anmò on « Chi l'è ? » pu masïacch,
Ma oh dess, l'è pesg che ne parlà coi sass!
infin poeu a quante mai sbragi: Se pò
Savè, chi l'è ona voeulta, sì o nò ?
Cristo, quanti penser hoo paraa via
In quell'atem che s'eva adree a sbragià!
M'è fina vegnuu in ment - esussmaria ! -
Ch'el fuss el condam reficció de cà,
Ch'el compariss lì inscì a fà penitenza
De quij pocch ch'el s'è tolt su la conscienza.
El fatt l'è ch'el frecass el cress anmò,
E senti ona pedana, oltra de quell,
Propi d'ona persona che ven giò;
Mi, allora, tirem lì attach al portell,
Che de reson, s'el se le voeur cavà,
L'ha de passà de chì, l'ha de passà.
Ghe semm nun chì al busilles ! Finalment
Vedi al ciar de la lampeda de straa
Avegnimm a la contra on accident
D'on cavion frances de quij dannaa,
Che inscì ai curt el me diss: Ett vô el marì
De quella famm che sta dessora lì ?
Mi, muso duro tant e quant e lù,
Respondi: Ovì gè suì moà; perché ?
Perchè, el repìa, voter famm, monsù,
L'è tre giolì, sacher dioeu, e me plè.
0 giolì o non, ghe dighi, l'è la famm
De moà de mi: coss'hal mò de cuntamm ?
S'è che moà gè voeù coccè con ell.
Coccè ? respondi, che coccé d'Egitt ?
Ch'el vaga a fà coccé in San Raffaje11 ;
Là l'è el loeugh de coccè s'el gh'ha el petitt !
Ch'el vaga foeura di cojon, che chì
No gh'è coccé che tegna: avè capì ?
Cossa dianzer ghe solta, el dis: Coman,
A moà cojon?... e el volza i man per damm.
Ovej, ch'el staga requi cont i man,
Ch'el varda el fatte sò de no toccamm,
Se de nò, dia ne libra, sont capazz...
E lu in quel menter mollem on scopazz.
E voeuna, e dò ! Sangua de dì de nott,
Che nol se slonga d'olter, che ghe doo !
E lu zollem de capp on scopellott!
Vedi ch'el tend a spettasciamm el coo,
E mi sott cont on anem de lion ...
E lu, tonfeta, on olter scopazzon !
Ah sanguanon! A on colp de quella sort
Me sont sentuu i cavij a drizzà in pee,
E se nol fudess staa che i pover mort
M'han juttaa per soa grazia a tornà indree,
Se no ciappi on poo d'aria, senza fall
Sta voeulta foo on sparposet de cavall.